El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Haruki Murakami

Títol: El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge

Autor: Haruki Murakami

Pàgines: 330

Idioma: Català

Quan recorres els grans museus de pintura, els crítics et diuen això és un Van Gogh, un Renoir, un Casas, un Kandinsky, un Gauguin.... després et diuen el títol del quadre el dormitori de Van Gogh a Arle, l'esmorzar dels remers, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, composició 7, pits amb flors roges...  Quan parles de bons llibres parles d'un Quevedo, un Moncada, un Le Carré... i evidentment un Murakami. Per mi, i disculpeu la gosadia, no són només llibres, són obres d'art.

Ja he dit altres vegades que la meva objectivitat quan presento un Murakami està sota sospita. Però deixar-se endur per la passió pot esdevenir un exercici molt gratificant.

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge és un llibre meravellós. Ple de tendresa, de realisme i de vivència humana. T'identifiques amb el protagonista, en Tsukuru Tazaki, de seguida, et fiques dins el seu sofriment i la seva recerca.

Jugant amb els primers caràcters dels noms dels personatges secundaris, els quals tots ells, excepte en Tzukuru, tenen nom de colors, Murakami simbolitza la depressió com aquell estat sense color, aquella persona que moguda per una visió catastrofista de la seva realitat i de la qual no veu per on sortir, perd el color.

Perd el sentit de la vida. I és que quan el sentit de la vida és governat per elements externs a un mateix, quan el sentit de la vida el dóna allò que ens envolta i no l'essència d'un mateix, quan el sentit de la vida el dispositem en l'amor, l'aprobació... que ens donen els altres i no en l'autoacceptació d'un mateix... tenim el perill de perdre'l! No dic que els elements externs, tot allò que ens envolta i l'amor dels altres no siguin importants. Ho són molt de importants! però no són els principals perquè poden ser substituïts. En canvi l'acceptació d'un mateix no es pot substituir.

Tzukuru Tazaki realitza un llarg viatge de pelegrinatge (quina altra metafora més bonica sobre el procés de coneixement d'un mateix), però no l'ha acabat. Igual que el llibre que no està acabat.

Altres llibres de l'autor en aquest blog:

                           Tòquio blues
                           Crónica del pájaro que da cuerda al mundo
                           1Q84 llibre 1 i 2
                           1Q84 llibre 3
                           Kafka a la platja

També la podeu trobar en el blog LITERATURA CONTEMPORÀNIA DEL SEGLE XX

Llibre disponible